L’abonament per un festival de música no és car

[900 paraules – 5 minuts – escolta mentre llegeixes]

El mal temps s’emporta l’últim cap de setmana de maig, i amb ell l’edició d’enguany del Primavera Sound. Segons els mitjans de comunicació, la del 2013 serà recordada per l’actuació nostàligca de Blur, la de l’incontestable Nick Cave, o la dels ensucrats The Postal Service. Clar que si ho demanem als més alternatius segurament ens faran notar l’èxit dels concerts dels Tame Impala, dels Deerhunter o dels Grizzly Bear. En tot cas, segur que els locals no oblidaran les de Manel, Antonia Font o Los Planetas. Tot és qüestió de gustos.

Manel (Foto: La Vanguardia)

Manel (Foto: La Vanguardia)

I com que sobre gustos no hi ha res escrit, entenem que sorgeixin opinions que critiquen l’assistència al festival ‘hipster’ per excel·lència. Nosaltres deixarem de banda els diversos judicis sobre pentinats i formes de vestir perquè no som experts en moda i respectem el què cadascú guarda a l’armari. Ens centrarem però en un aspecte que sempre es critica i pel que hem trobat un mètode que el rebati: l’elevat preu de les entrades. A priori pot semblar que pagar 180€ per un abonament de tres dies és car. Si Einstein va demostrar que el temps és relatiu, a nosaltres no ens costarà gens defensar que aquest cost també ho és.

Nick Cave (Foto: Antena 3)

Nick Cave (Foto: Antena 3)

El què farem és utilitzar unà senzilla tècnica per avaluar el temps que passem al festival des d’un punt de vista econòmic i així trobar el ‘valor’ de l’esdeveniment. Comparant aquest ‘valor’ amb el ‘cost’ real – el què pageum per l’entrada – podrem saber si ha valgut la pena assistir-hi. Fàcil. Per obtenir el valor del festival computarem per separat el valor de cada un dels concerts als que assistim. I el valor d’un d’aquests concerts el calculem segons la proporcionalitat de la relació preu/temps d’aquest mateix concert a fora del festival. Sembla complicat però no ho és: si per un concert d’1h del grup A paguem 20€ (5€ per quart d’hora), l’actuació de 45min al festival estarà valorada en 15€.

Per simplificar l’anàlisi, hem assumit que tots els concerts es poden classificar un tres nivells (tal i com es mostra en la taula 1, aquí sota). El nivell 1 representa els caps de cartell ja consagrats pels que considerem que es paguen 50€ per un concert de 2 hores. El nivell 2 agrupa el gruix de grups que apunten alt i que es cotitzen a 30€ per 1h40 de concert. Finalment, el nivell 3 engloba noves promeses a 15€ per 1h20 de concert. El valor que ens interessa per futurs càlculs és la relació ‘cost/duració’.

Taula 1. Nivell dels grups i preu dels concerts individuals.

Taula 1. Nivell dels grups i preu dels concerts individuals.

Si apliquem aquesta classificació a cada un dels concerts als que hem assistit durant el Primavera Sound 2013, obtenim la Taula 2 que mostra el valor econòmic corresponent. La primera columna indica el nom del grup, la segona el nivell que li hem assignat, la tercera la duració en hores de l’estona que hi hem passat, i la quarta mostra el càlcul del valor que n’hem obtingut: (duració de la Taula 2) x (cost/duració de la Taula 1). Com a resum, a l’ultima fila de cada dia afegim el valor acumulat d’un dia sencer.

Taula 2. Valor calculat per cada concert

Taula 2. Valor calculat per cada concert

Per exemple, divendres, el concert d’1h de The Postal Service, que l’hem assignat al nivell 1, resulta estar valorat en 25€ perquè un de 2h l’hem valorat en 50€. També, és important considerar el temps real que hem passat al concert en particular ja que, normalment, a un festival acabes voltant i veus concerts a mitges. Per exemple, dissabte, la mitja hora del concert d’Antònia Font està valorada en 5.64€.

Finalment, a la Taula 3 analitzem els valors acumulats al cap dels tres dies perquè seran els que dictaran si la despesa de l’abonament val la pena. A part de la duració total del festival (temps real assistint a concerts), el que més ens interessa és el valor econòmic de tots els concerts: 256.9€. I el què li dóna sentit de veritat és justament com compara amb el preu dels abonaments. En cas de comprar-lo per avançat, 140€, el valor real obtingut és un 183% del què hem pagat. Fins i tot esperant-nos a última hora, quan el preu puja a 180€, el valor és encara un 42% superior al cost.

Taula 3. Valoració global del festival.

Taula 3. Valoració global del festival.

Per tant, queda demostrat que pagar per un abonament del festival ‘hipster’ per excel·lència no és car, tot just el contrari. Fins i tot, observant els números, és més eficient comprar el pack sencer que no pas entrades de dia que costen 90€ però que estan valorades en 84€-91€-80€ respectivament (segons la Taula 2).

Això si, si es vol aprofitar un abonament s’ha d’anar al festival amb la ment oberta. S’ha d’estar preparat (1) físicament per voltar d’escenari a escenari durant hores, i (2) mentalment per haver de decidir entre dos grans grups que se solapen. No ha de fer por perdre’s Manel per veure Tame Impala (aquí fem autocrítica…), o aguantar més de mitja hora davant d’un escenari buit per gaudir dels primers compassos de “Girls and Boys” des de la curta distància (curta vol dir davant de la taula de so…). Qui hi vagi per veure els caps de cartell i a fer petar la xerrada, que es guardi els diners per un dinar a ‘El Celler de Can Roca’.

Per a saber-ne més, no us perdeu les cròniques del festival de Rockviu, de Music Rules Our World, de Gent Normal o d’Indiespot.

Anuncis